Un rapaz llistu
UN RAPAZ LLISTU
Según so madre, Chusín,
yera la mar de salau;
nun lu había en dengún llau
más llistu nin más guapín.
Yera pequeñu entavía,
pero tan intelixente
que plasmaba toa la xente
con lo muncho que sabía.
Nun yera ná d'estrañar
que al ver a Chusín lleer
naguaron tóos per saber
pa lo que diba a estudiar.
Decíen-i les vecines:
—En cuantu seas mayor
¿vas estudiar pa dotor
pa recetar melecines?
—Nunca seáis inocentes,
decía Lin el canteru—
Isti va ser inxenieru
pa facer torres y puentes.
Preguntói so madre un día:
—Dime la verdá, Chusín,
cuando seas mayorín
¿qué vas a ser, vida mía?
Y contestó el muy pazguatu:
—N'inxenieru nin dotor;
—¡Estudio p'afilaor
pa tocar siempre el xiblatu!
Comentarios
Publicar un comentario