Un rapaz llistu

UN RAPAZ LLISTU


Según so madre, Chusín, 
yera la mar de salau; 
nun lu había en dengún llau 
más llistu nin más guapín. 

Yera pequeñu entavía, 
pero tan intelixente 
que plasmaba toa la xente 
con lo muncho que sabía. 

Nun yera ná d'estrañar 
que al ver a Chusín lleer 
naguaron tóos per saber 
pa lo que diba a estudiar. 

Decíen-i les vecines: 
—En cuantu seas mayor 
¿vas estudiar pa dotor 
pa recetar melecines? 

—Nunca seáis inocentes, 
decía Lin el canteru— 
Isti va ser inxenieru 
pa facer torres y puentes. 

Preguntói so madre un día: 
—Dime la verdá, Chusín, 
cuando seas mayorín 
¿qué vas a ser, vida mía? 

Y contestó el muy pazguatu: 
—N'inxenieru nin dotor; 
—¡Estudio p'afilaor 
pa tocar siempre el xiblatu!

Comentarios

Entradas populares de este blog

Los paxarinos

Una retirá a tiempu

El carrerín