El carrerín
EL CARRERÍN
Andia el carrerín
sin saber a ú va;
illi nun se apara
ni amira p'atrás.
Esguila a los montes,
abaxa a los valles,
estázase al río,
pero sigo alantre.
¿A ú va el carrerín?
naide sabe ná;
ni a ú s'empobina
nin qué catará.
Iguen i los árbores
escolta d'honor
y peñeren'n illi
rayinos de sol.
Como el carrerín
yo tamién colé
sin saber a ú diba
ni en cata de qué.
Frayau d'andiar
per tóos los atayos
atopeme solu
al cabu los años.
Güey nun sé a qué vine
ni en cata de qué.
¿U tá el carrerín
pa poer golver...?
Golver al llugar,
golver a la infancia,
al campu la ilesia
onde yo xugaba.
Blincar a la muerte,
xugar al pío campu,
al saltu corríu
al guá y liriu-lariu.
Facer xiblatines,
dir con utros neños
a caza de grillos
o en cata de ñeros.
Pero toy muy llonxe,
llonxe del ayer.
¿U tá el carrerín
pa poer golver...?
Comentarios
Publicar un comentario