Plaga moderna

PLAGA MODERNA


En caminos y caleyes, 
en les pistes nacionales 
y hasta en senderos de oveyes, 
hay más coches que lenteyes 
daben antes per mil riales. 

Ansí qu'en les carreteres 
pasen tóos tan esbocaos 
que igual homes que muyeres 
tienen que andar a carreres 
pa nun morrer estrapaos. 

Pero siempre ansí nun fué; 
antes, de quí hasta París, 
atopabes xente a pié, 
dalguna que otra xarré 
y algún carru del país.
 
Había tan pocu ruíu, 
tan tranquilo aquello yera, 
que andabes despreveníu 
xugando al saltu corríu 
p'el mediu la carretera. 

Pero nel siglu pasau 
un inxenieru francés, 
con lates y fierro usau, 
fexo un coche semeyau 
a una cafetera esprés.

El día que'l inxenieru 
anunció que lu probaba, 
axuntose un formigueru 
de públicu vocingleru 
que per velu andar naguaba. 

El inventor cholu a andar 
dando el rabil sin desmayos 
y el coche empezó a rinchar, 
a xingase y a saltar 
como si pisara escayos.

Tal fumarea escapaba 
del fondu de sos entrañes 
que toa la xente pensaba 
que dientro d'él fervotiaba 
una pota con castañes. 

Vió el públicu, satisfechu, 
que'l artefatu chó a andar 
y que diba muy derechu, 
anque al subir un repechu 
tuvieron que lu emburriar.
 
D'entoncies p'acá, el inventu, 
perfecionose tan bien 
que tó'l mundu tá contentu, 
los coches van en aumentu 
y toa la xente lu tien. 

¡Qué inventor más grande fué! 
¡Qué home tan estraordinariu! 
Anque nun sepan pa qué 
los que caminen a pié, 
el coche ye necesariu. 

Fai falta pa'l empleáu 
que'n les afueres trabaya; 
en el coche va volau 
y ansí llega descansau... 
pa poder folgar a esgaya. 

Pa'l que nel fin de semana 
lleva en alegre cuadrilla 
a fíos, muyer y hermana 
al monte, bien de mañana, 
a fartase de tortilla. 

Pa los homes muy rumbosos 
que siempre, al cayer la noche, 
van golfatiando golosos 
lo mesmo que los raposos, 
ye, tamién, útil el coche.

Val pa'l que nun tien chapleta, 
que corre com'un cañón, 
y como a naide respeta 
faí tirase a la cuneta 
al sufríu peatón. 

Pa'l que vino y gasolina 
mezcla per ser descudiáu, 
nun val, pos siempre termina 
estrellau contra una esquina 
y con el coche abollau. 

Claro que los abollones 
nun ye poblema importante; 
hay talleres a montones 
onde per cuatro perrones 
vuelven dexalos flamantes. 

Y otra vez a soltar mases 
d'espesu y negru fumazu 
y a semar 'l aire de gases 
que dexen calles y cases 
afumaes com'un cazu. 

Los de ruines faltriqueres, 
pos nin pa sal da la paga, 
vamos luchar como fieres 
pa dexar les carreteres 
llimpies d'esta sucia plaga. 

Mas si queremos llimpiales 
hay que luchar sin desmayos; 
¡tenemos que sulfatiales 
igual que los patatales 
que tienen escarabayos! 

Pero ye con condición: 
cuando nun quede ningún, 
cuando de'quí hasta Xixón 
nu haiga coche nin camión 
¡entoncies compro yo ún!

Comentarios

Entradas populares de este blog

Los paxarinos

Una retirá a tiempu

El carrerín