¡Naide lu diba a creer!

¡NAIDE LU DIBA A CREER! 


Aquel día, Pín el «Cucu», 
pescaba con guxarapa 
más denguna trucha atrapa 
y entós cambió pa merucu. 

Con movimientu lixeru 
lanzó el cebu a la corriente 
que lu llevó suavemente 
pa debaxo d'un salgueru. 

Ente aquelles raizones 
sintió una trucha morder 
y grande debía ser 
a xuzgar per los tirones. 

Suavemente, con cudiáu, 
fué tirando de la trucha 
y tres dos hores de lucha 
d'un tirón llanzola a un prau.
 
El «Cucu», con embelesu, 
nun cansaba de mirar 
aquel hermosu exemplar 
d'unos tres kilos de pesu. 

El bon pescaor reía 
y saltaba de contentu, 
pero un negru pensamientu 
acabó con so allegría. 

Dengún pescaor de caña 
guipó en toa la ribera 
que ser testigu pudiera 
d'aquella increible hazaña. 

Per guardar la trucha nagua 
aquel honrau pescaor, 
pero pensolo meyor 
y golvió a tirala al agua. 

—Esta trucha, a mió entender, 
está meyor en el ríu. 
¿Pa qué llevala, Dios míu, 
si naide me va a creer?

Comentarios

Entradas populares de este blog

Los paxarinos

Una retirá a tiempu

El carrerín