El perru y el cazaor
EL PERRU Y EL CAZAOR
Al amor de les cocines,
en fríes nuiches del añu,
suelen cuntar les vecines
un casu la mar d'estrañu.
Dicen que'n cierta ocasión,
allá en la cima d'un cerru,
hubo una conversación
ente un cazaor y un perru.
—Toma isti cachu de pan,
—dixo el home cabreáu—
anque hoy fixeste'l manguán
y nun mereces bocau.
Nin corriste, nin lladraste,
ni entamaste de cazar;
tan solu te procupaste
de tumbate a descansar.
Eso está muy mal, "Milor",
y de tí nun lo creía.
¿Nun duermes com'un señor
en la mesma cama mía?
Si la fame te acribilla
¿nun tienes ranchu seguru?
¿Nun te doy la mió tortilla
o un garitu de pan duru?
Pos si te quito la fame
y duermes nel lechu míu
tú teníes que ayudame
y ser más agradecíu.
El perru, tres d'escuchar,
sobre les pates se sienta
y dicen que empezó hablar,
pos si nun habla revienta.
Nun soy un vulgar gamberru
que disprecia lo que i dan,
pero has de saber que'l perru
nun vive solu de pan.
Lo que'l fégado me inflama
son les coses que divulgues.
Si compartimos la cama,
les meriendes y les pulgues,
¿Per qué si cazamos algo
soléyeslo a toes les hores
y yo contigo nun salgo
a compartir los honores?
Pero a mí déxesme atau
mientres presumes nel bar
de cazaor afamau
que nun falla al disparar.
En cambiu si se da mal
y nun cazamos ni un tordu,
dices que'l perru nun val,
pos ye vieyu y está gordu.
Y eso, compañeru, non;
anque soy un probe can
tengo, tamién, corazón
como cualquier fíu d'Adán.
Y dicen (menudu bazu)
que'l perru y el cazaor
fundiéronse nun abrazu
tierntl y enllenu d'amor.
Comentarios
Publicar un comentario